Tal com van les coses i després dels sondejos
que s'estan publicant crec que les eleccions
al Parlament de Catalunya seran una festa de
l'independentisme.Aquesta és la meva opinió, doncs, quan més es “desmadren” els mandataris espanyols en contra de Catalunya, més nous independentistes pugen al tren de "Catalunya Nou Estat d'Europa".
En aquests moments CiU pot estar rondant
els 66-69 escons,
és a dir fregant ja
la majoria absoluta. És clar que en la seva orquestra
tenen al de la franja
de ponent que veurem
amb quina flauta
els sortirà tocant després de les eleccions.
Després de les consignes d'alguns
partits independentistes que no es presentaran a aquestes eleccions i
que els seus dirigents han donat llibertat de
vot per CiU o ERC, el nombre
de diputats pot pujar
encara més.
Tot sembla indicar que Artur Mas serà el pal
de paller que pot portar Catalunya a aquesta
transició tan desitjada
per molts.
ERC, amb 14 a
17 diputats recupera cotes de poder
perdudes en anteriors eleccions, sembla que la neteja que ha dut
a terme el de Sant Vicenç dels Horts li ha
donat un bon resultat.
ICV-EUiA, 10–13 diputats,
el treball que estan realitzant en moltes
ciutats està començant a donar els seus fruits i estan guanyant
molts vots dels
socialistes.
La resta de partits independentistes que es
presentin poden obtenir
entre 4-6 diputats
que sumarien a
l'àmplia majoria que
vol independitzar-se d'una
Espanya que s'enfonsa amb els seus desitjos
de tornar a temps dels que no vull recordar.
Amb això tindríem que
gairebé el 77% del Parlament de
Catalunya, representant a més de 2.500.000 de ciutadans, aposta
per un Estat Català.
El PSC, 20-22 diputats
perd entre 6 i 8
diputats. La seva aposta per un nou
estat federal, fora de lloc, que ni en
època de Felipe González, ni en la de Mister
Zapatero van voler solucionar. La seva aposta
arriba tard a
deshora, ratificat per un discurs d'Alfonso Guerra,
"el que es
va raspallar L'Estatut", fora de to i de lloc. L’haurien de jubilar,
igual que al Felipito, altres molt
millor que ell, han
hagut de deixar el partit per no estar conformes amb
els postulats del PSOE, per citar algun personatge important: Pasqual Maragall. Recuperar de nou
l'espai perdut els
costarà molt de temps.
El PPC, 12 - 13 diputats, es porta
també un bon cop,
molt merescut. Primer
per les polítiques
del Govern espanyol i en segon lloc per voler obrir un front entre els
propis catalans en
fer afirmacions com que es vol dividir la societat catalana.
L’Alícia encara no s'ha assabentat que el vot
és el que decideix. La utilització del discurs de la por se'ls
està tornant en contra!
C’S, 3-4 diputats, manté la seva quota de poder amb
el seu discurs com sempre avorrit i
sense interès.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada