Els que tenim el sa costum de passejar per Sant Boi podem triar uns quants recorreguts, un d’ells és el nucli antic, més que res per a veure com van les obres. A les 6 de tarda, d’un dia qualsevol no hi ha ningú pel carrer, la Rambla intransitable, la Plaça de l'Ajuntament aixecada, Torras i Bages amb el soroll dels cotxes fent cua i les voreres aixecades, impossible passejar.
Les ruïnes de l'Ateneu Santboià presidint per la dreta el desori urbanístic i per l’esquerra la Cantonada de la vergonya, i una mica més a l’esquerra la Rambla, com no en obres. En resum un paisatge dantesc, i un “pou comú” al més pur estil dels anys 40. Solament li faltaria al decorat, unes quantes tartanes amb els seus corresponents cavalls.
A tot això el carrer Riereta pendent d’acabar, el quiosc ho han posat en un cantó de la plaça que per a persones discapacitades és ideal, impossible passar. El comerç, el poc que queda, dels carrers Major i O’donell esperant que arribi el final de les obres, Novembre de 2006, algun que altre comerciant murmura: No hi ha dret!. Certament, tenen raó perquè a aquest pas tots desapareixeran, no hi ha activitat que resisteixi tants anys de una planificació dolenta. Que li farem, Sant Boi és així.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada