El santboià i fotògraf Ricard Terré va morir ahir a la tarda a Vigo, després d’una llarga malaltia. Són molt companys i amics de la fotografia que lamenten la seva pèrdua per considerar que va ser un home íntegre i un senyor irrepetible.

Ricard Terrè va néixer a Sant Boi de Llobregat el 1928, va estudiar a l’escola d’alts Estudis Mercantils de Barcelona. Va començar en el món de l’art com a pintor i caricaturista i va començar a practicar la fotografia l’any 1955. En aquell moment va entrar en contacte amb membres de l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya on coincidiria amb Xavier Miserachs i Ramon Masats, amb els que va exposar per primera vegada el 1957.
El 1958 s’integra en el grup AFAL (Agrupació Fotogràfica d'Almeria). Més tard va passar a formar part del seu comitè directiu i va participar en les seves activitats.
El 1960 va abandonar la fotografia per un llarg període de temps. El 1982 va tornar a l’activitat fotogràfica, participant en diferents exposicions individuals i col·lectives a Espanya i l’estranger. El 2008 va rebre el premi Bartolomé Ros a la seva trajectòria professional en PHotoEspaña.

Fa temps vaig fer un petit post d’aquest santboià, que crec que en el seu dia va immortalitzar a la nena santboiana Isabelita Clemente.
Una història de la fotografia espanyola a Sant Boi de Llobregat.

Descansi en pau aquest home de bé, que bé s’ho mereix!

Aquesta història la va explicar Ricard Terré en una carta a Pérez Siquier al maig de 1960, que després va ser publicada en Afal nº 24, maig/juny de 1960. Un tal Dr. Pascual que va veure la foto penjada en Aixelá, emocionat per aquesta mirada que s’enfronta al retrat sense voler dissimular el defecte, sense voler maquillar la realitat, obrint-se pas a la infància, va voler conèixer a Terré i li va demanar "a qualsevol preu" el retrat d’una nena "també molt especial" (síndrome de Down).

El preu que li va demanar Terré pel retrat va ser l’operació de la nena guenya, encara que localitzar-la no resultés senzill. Terré va repartir, el retrat de la nena en còpies 24x30, per totes les escoles de Sant Boi de Llobregat, ciutat en la qual havia fet la foto un dia del Corpus l'any 1958.

Al final va aparèixer Isabelita Clemente, la filla d’uns emigrants en un barri de l’extraradi. Als pares se li va comunicar la feliç notícia de la curació de l’estrabisme, i Isabelita va ser operada en tres ocasions i encara hauria de sofrir la quarta operació per a quedar bé del tot.