Tal com van les coses i després dels sondejos que s'estan publicant crec que les eleccions al Parlament de Catalunya seran una festa de l'independentisme.

Aquesta és la meva opinió, doncs, quan més es “desmadren” els mandataris espanyols en contra de Catalunya, més nous independentistes pugen al tren de "Catalunya Nou Estat d'Europa".

 

En aquests moments CiU pot estar rondant els 66-69 escons, és a dir fregant ja la majoria absoluta. És clar que en la seva orquestra tenen al de la franja de ponent que veurem amb quina flauta els sortirà tocant després de les eleccions.

Després de les consignes d'alguns partits independentistes que no es presentaran  a aquestes eleccions i que els seus dirigents han donat llibertat de vot per CiU o ERC, el nombre de diputats pot pujar encara més.

Tot sembla indicar que Artur Mas serà el pal de paller que pot portar Catalunya a aquesta transició tan desitjada per molts.

  

ERC, amb 14 a 17 diputats recupera cotes de poder perdudes en anteriors eleccions, sembla que la neteja que ha dut a terme el de Sant Vicenç dels Horts li ha donat un bon resultat. 

 

ICV-EUiA, 10–13 diputats, el treball que estan realitzant en moltes ciutats està començant a donar els seus fruits i estan guanyant molts vots dels socialistes.

 

La resta de partits independentistes que es presentin poden obtenir entre 4-6 diputats que sumarien a l'àmplia majoria que vol independitzar-se d'una Espanya que s'enfonsa amb els seus desitjos de tornar a temps dels que no vull recordar.

Amb això tindríem que gairebé el 77% del Parlament de Catalunya, representant a més de 2.500.000 de ciutadans, aposta per un Estat Català.

 

El PSC, 20-22 diputats perd entre 6 i 8 diputats. La seva aposta per un nou estat federal, fora de lloc,  que ni en època de Felipe González, ni en la de Mister Zapatero van voler solucionar. La seva aposta arriba tard a deshora, ratificat per un discurs d'Alfonso Guerra, "el que es va raspallar L'Estatut", fora de to i de lloc. L’haurien de jubilar, igual que al Felipito, altres molt millor que ell, han hagut de deixar el partit per no estar conformes amb els postulats del PSOE, per citar algun personatge important: Pasqual Maragall. Recuperar de nou l'espai perdut els costarà molt de temps.

 

El PPC, 12 - 13 diputats, es porta també un bon cop, molt merescut. Primer per les polítiques del Govern espanyol i en segon lloc per voler obrir un front entre els propis catalans en fer afirmacions com que es vol dividir la societat catalana. L’Alícia encara no s'ha assabentat que el vot és el que decideix. La utilització del discurs de la por se'ls està tornant en contra!

 

C’S, 3-4 diputats, manté la seva quota de poder amb el seu discurs com sempre avorrit i sense interès.

 

Estic convençut que el  proper 25 de novembre sens dubte serà una gran festa per a Catalunya després de tants anys de resignació, frustració i incomprensió per part d'Espanya!

Sondeig El Periódico.com

CiU, sense majoria absoluta es queda en mans dels independentistes
El sondeig realitzat per GESOP s'ha publicat avui diumenge, 30 de setembre de 2012.

Amb l'avançament electoral CiU obtindria entre 64-65 escons, ERC, 17-18 escons, ICV-EUiA 10 escons i  Si 5-6 escons.

PSC 20-21 escons, P.P. 12-13 escons i C'S 5 escons.

El sondeig marca molt clarament que el major cost electoral se l'emporten el PSC, que passaria de 28 a 21 diputats malgrat els seus esforços per marcar perfil propi, i el PP, que perdria un terç de la seva representació actual, en part degut a les retallades de Rajoy i la seva oferta de vot útil per als que rebutgen la independència de Catalunya.

Més informació aquí

Sondeig La Vanguardia.com.

CiU frega la majoria absoluta mentre el PSC s'enfonsa i el PP baixa lleument
ERC i ICV milloren resultats i el bloc sobiranista suma gairebé deu escons més.
Gairebé la meitat dels catalans veuen a Mas el líder que millor defensa els seus interessos.

El sondeig realitzat per Feedback s'ha publicat avui diumenge, 30 de setembre

Amb l'avançament electoral CiU obtindria entre 66-67 escons, ERC, 13 escons, ICV-EUiA 12 escons i  Si 3 escons.

PSC 21 escons, P.P. 15-16 escons i C'S 4 escons.

Més informació aquí

L'amenaça que una Catalunya independent quedaria fora de l'euro no acaben de convèncer els europeus, i menys si les amenaces provenen d'Espanya.

Així ho indica el rotatiu britànic The Telegraph en una anàlisi titulada "Cal que Espanya abandoni l'euro" després de saber els números que caldran per rescatar el sistema bancari espanyol publicats aquest divendres.

El diari apunta la crisi bancària, un creixement de l'economia inexistent i uns nivells d'atur disparats com un dels principals problemes del sistema econòmic europeu.

A més, The Telegraph recorda que aquesta situació reviu "l'antiga batalla entre els regionalistes i els centralistes torna amb gust de revenja". La situació d'Espanya implica que fins i tot els "rebels catalans" no volen ni el seu deute.

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, ha parlat del futur de Catalunya a Europa davant la possibilitat que esdevingui independent. En aquest sentit, ha deixat clar que en el cas d'una hipotètica secessió per part d'un territori d'algun Estat membre s'hauria de gestionar d'acord amb la legislació internacional perquè els ciutadans del territori independitzat mantinguin la ciutadania europea, ja que aquesta és complementària però no substitueix la nacional.

Barroso ha recordat que, tal com estableix el Tractat de Funcionament de la Unió Europea, “en l'hipotètic cas de la secessió d'una part d'un Estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l'ordenament legal internacional". Aquesta ha estat la resposta del president a una pregunta parlamentària a l'eurodiputada italiana de la Lliga Nord, Mara Bizzotto, que havia reclamat a Brussel·les que aclareixi si els catalans "perdrien immediatament el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus consegüents drets i obligacions" en cas d'independitzar-se en un futur del territori espanyol.

El president de l'executiu comunitari ha insistit que l'article 20 del Tractat de Funcionament de la UE diu que "la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix a la ciutadania nacional, això és, la ciutadania d'un Estat membre de la UE". "També confirma que a l'hipotètic cas d'una secessió d'una part d'un Estat membre, la solució hauria de trobar-se i negociar-se dins de l'ordenament legal internacional. I qualsevol altra consideració relacionada amb les conseqüències de tal cas seria de naturalesa conjectural", ha afegit el portuguès.

L’eurodiputada italiana havia presentat aquesta pregunta després que l’executiu comunitari no volgués admetre a tràmit la Iniciativa Ciutadana Europea sobre Enfortiment de la Participació Ciutadana en la Presa de Decisions sobre la Sobirania Col•lectiva, promoguda per Reagrupament i que tenia per objectiu "garantir que els ciutadans d'un nou Estat que pugui resultar d'una possible secessió de Catalunya d'Espanya mantinguessin el seu estatus de ciutadans de la UE", argumentant que estava fora del seu àmbit de competència.

(El Singular Digital.cat)