Els resultats d’aquestes Eleccions Generals ha posat a més d’un molt però que molt nerviós, ja ho vaig comentar en el meu últim post, això que dic ho podem constatar en tots els titulars de la premsa del país, ara per ara ningú sap on pot acabar tot això.
La critica interna en tots els partits esta obrint bretxes que costaran molt de tancar. Amb aquest post finalitzo el capítol dedicat al 9 de Març, doncs, fora d’un petit canvi que hi ha hagut en els resultats tot esta ja dit. El PPC guanya un diputat a Catalunya, diputat que perd CIU que es queda amb 10, el famós recompte dels vots per correu. El Congrés d’Esquerra al juny pot donar molt de si i pot provocar canvis en la política catalana. De tot plegat ho anirem comentant i llegint.

El que em xoca i no vull deixar passar són els comentaris del mico del Jiménez Losantos, per cert ha obert un bloc, segueix la moda, i posa a parir a tots els del PP que no pensen com ell.
Al que anava, aquest energumen en el seu últim article d’opinió en el diari El Mundo no se li acudeix dir ni mes ni menys que: “És la mateixa Catalunya que va viure en temps de Franco”. Tot i no voler fer-li cas, dir-li que és mentida que aquí es continua conreant la llegenda dels feroços atropellaments franquistes, el que va passar i es va fer no es pot conrear esta aquí i no s’ha oblidar, si que cal treballar perquè no torni a succeir mai més.
En la meva humil opinió hauria d'operar-se de les catarates que té però no en els ulls sinó en el seu cervell. Com s’atreveix a dir que les llibertats que tenim avui són les que teníem fa quaranta anys en vida del dictador....

La nit del 9 de Març ningú posava en dubte la victòria dels socialistes a Sant Boi, per tant els felicito per haver guanyat.
Preocupació perquè novament l’abstenció ha estat superior a la del conjunt de l’Estat espanyol (+5.14%) i respecte a Catalunya (+1.01%). Si l’any 2004 15.749 santboians/es (24.68%) no van acudir a les urnes, aquesta vegada han deixat d’anar a votar 18.364 ciutadans (29.82%). Aquest degoteig constant s’hauria d’analitzar i intentar posar-li fi, desmereixen els resultats de qualsevol elecció.

Aviat farà un any que es van celebrar les eleccions municipals. Un gran pacte de govern municipal (PSC-ICV-CIU i ERC) va obrir un nou horitzó en el que els ciutadans no hi participen o no se senten identificats, si més no alguna cosa falla.

La nit de les eleccions ens ha deixat un mal gust de boca, doncs, les forces que conformen el govern municipal local han perdut 5.537 vots respecte a les eleccions Generals del 2004, és a dir, un -3.56%. Per contra els populars, a l’oposició, augmenten en vots (86) i en percentatge de vot (+1.90%), el PSC perd prop de 980 vots però augmenta en intenció de vot un (+3.84%) respecte a les generals del 2004, CIU perd 665 vots, el PPC es consolida com la segona força municipal, Esquerra (-2.643) i ICV-Verds (-1.251) són els que més vots i percentatge perden. Aquestes han estat unes eleccions on la polarització també ha afectat Sant Boi.

A nivell nacional aquests resultats poden obrir esquerdes de dimensions encara desconegudes en més d’un partit polític, fins i tot a nivell estatal.

Almenys "la niña de Rajoy" tindrà mes llibertats com a persona, perquè el seu pare haurà d'estar 4 anys més fent oposició.

Dades amb fitxer .pdf

Aquestes són les ultimes estadístiques publicades per: http://elperiodicdandorra.net/

La solució de tot plegat el diumenge, 9 de març.

Més enquestes: 07/03/2008, 06/03/2008, 05/03/2008, 28/02/2008, 22/02/2008

A poc menys de 48 hores per la fi de la campanya electoral he volgut fer un recull de totes les enquestes que s’han publicat fins avui. Del conjunt de totes he fet un promig que ben bé podria ser el que pot passar el dia 9 de març. Les fons consultades per fer aquest quadre són: CIS , La Vanguardia, El Mundo, El Periòdic de Catalunya, Antena3 i Terra.

Hores d’ara esta molt clar que el PSOE guanyarà aquesta contesa electoral. La diferencia potser de 10 o 11 diputats, el conjunt de forces polítiques d’esquerra es el que pot influir alhora dels pactes post-electorals, IU+ICV pot conservar els seus diputats o perdre’n un, aquí a Catalunya el PSC guanya per una gran diferencia respecte al segon partit CIU que tot i anar contra corrent aquesta enquesta, penso que pot deixar-se un diputat pel camí, diputat que pot anar a parar a ERC, tot i això els republicans poden baixar dos o tres escons. El PP obtindria uns resultats que no li permetran fer pactes amb altres partits polítics per a poder governar els propers quatre anys, o al menys el seu marge de maniobra gairebé es nul o molt reduït.

La solució de tot plegat el diumenge, 9 de març.

Més enquestes: 06/03/2008, 05/03/2008, 28/02/2008, 22/02/2008

Mes enllà del debat protagonitzat pel Sr. Zapatero i en Mariano s’amaguen les grans incògnites que es coneixeran a partir del 9 de Març, d’una banda tot sembla indicar que aquí a Catalunya ERC, segons les enquestes, pagarà els plats trencats del pacte d’esquerres fet en el seu moment per a governar el país. El diumenge es juga un partit que molts, no tots, ciutadans/es no són coneixedors del que està en joc.

De treure uns resultats ajustats el PSOE haurà de pactar amb Déu i la seva mare per a poder governar, si a això li afegim el que s’està coent en la rebotiga es presenta un panorama dur, molt dur, doncs les ànsies de poder d’alguns partits polítics poden forçar un canvi de govern aquí a Catalunya, ja que pot ser que fins i tot forcin des de Madrid unes eleccions anticipades aquí a casa nostra, si es que Zapatero per a governar a l’estat espanyol necessita els vots de segons quines forces politiques. No seria gens bo que pactes a 600 Km. de Catalunya vagin més enllà del que els ciutadans anirem a votar el dia 9 de març.

Les preguntes:

Seran capaços, des de Madrid, de trencar el Govern de Catalunya?,
Seran capaços els partits catalans de votar al Sr. Bono perquè sigui el President del Congrés dels Diputats?.
Les respostes molt aviat.

Després del seu últim fracàs en el 2004 amb el seu àlbum Hasioeta-Etanohasio”, el grup “Els Peperos Escozios” torna a la càrrega amb molta força a les llistes del país. El grup format per Manuel Ochapapote, Eduard Mítica Bluf, Marià Rajo y Àguila, Ángel Fletxes Passat i Chema Forbush estarà de gira per totes les ciutats de la península fins al 9 de Març per a promocionar el seu nou treball.

De l'àlbum destacaria: “Gallardons de Madrid a la basura”, “Espe Agui guanya”, “Chema mamao no conduzcas” que enllaça amb “Te va a dejar la botella”, “Agua pa toos”, Estatut nunca mais”, "Algunos volveran al armario" i Peta Zeta ens enganya”. Tots els temes s’entrellacen per donar una sensació de treball seriós amb una música de fa uns quaranta anys.

Dels compositors que han col·laborat amb el nou treball del grup cal fer esment especial a Manuel Pizarrón amb “Opas a la catalana”, Vidal Esquadra amb “Quina pudor de merda” , Dani Cereza amb “Fora pique i patada al cul” i per últim la Dolors Esnadal amb el seu “Adéu a la família amb valencià o català”.

Segons fonts consultades el nou treball pot acabar com el del 2004 i la seva posterior visita a “ The valley Caiguts” a bramar un altre cop. (Efe nohasio)

Davant les eleccions generals del 9 de març, són molts els sondejos que intenten esbrinar quin serà el resultat final. Segons una enquesta exclusiva, realitzada al gener de 2008, de Celeste-Tel per a Terra, el partit de l'actual president del govern, trauria 2,4 punts al PP, atorgant-li un lleuger avantatge per a fer-se amb el triomf. En 2004 l’avantatge va ser de gairebé 5 punts.

Segons aquestes enquestes el PSOE guanyaria a Andalusia, Extremadura, Aragó i Catalunya, la resta de Comunitats, excepte al País Basc que guanyaria PNB-EAJ, serien per als populars.

L’abstenció prevista davant les eleccions del 9M, es col·loca en el 27,06%, és a dir, més de dos punts per sobre de la registrada en les eleccions generals del 14M. Si llavors va suposar que gairebé 8.500.000 d’espanyols no exercissin el seu dret al vot, ara serien de gairebé 9.500.000. Un milió més. El partit més afectat en aquest sentit és el PSOE, ja que un 63% dels ciutadans socialistes que els van votar en 2004, en aquesta ocasió no ho faran.

La campanya de les Eleccions Generals contínua el seu pas inexorable cap al 9 de Març, és per això que em ve en gana recordar alguns fets esdevinguts en aquests últims quatre anys, quatre llargs anys en les quals m’he sentit humiliat per gent que avui ens promet cava i demà ens donarà engrunes, perquè Espanya duu 300 anys pixant-se damunt nostre.

No fa molt temps el Senyor Vidal-Quadras va lluitar a mort en contra el català a la UE, va ser un dels més ferms opositors a que es parlés el català en el Parlament Europeu, en plena campanya electoral manifesta o fa una crida ha “sortir d’aquesta merda”, sense mirar que quan surt de la seva casa la duu posada damunt i precisament no és el vestit que duu posat, és el que va dintre que fa molta pudor.

El Sr. Mariano Rajoy quan era Ministre d'Educació acceptava la immersió lingüística que es feia a Catalunya, no fa molt ha dit que si guanya i governa suprimirà la immersió lingüística de les escoles.
Igualment de dura va ser la campanya en contra de l'Estatut de Catalunya en la qual no paraven de bramar, insistir i demanar al Govern espanyol (PSOE) que es paralitzés la liquidació d'Espanya.

He escollit aquesta imatge per a aquest post perquè la Sra. Esperanza Aguirre amb les seves paraules vol donar a entendre que els catalans no fem més que demanar i protestar.

Per aquestes i moltes coses més no podem donar el nostre vot a persones que cobrant 9.000 euros al mes diuen que els costa molt arribar a final de mes. Si no saben administrar el que és seu com volen fer-ho amb el que és de tots. Malament anem!

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha presentat aquest dijous l’índex de Satisfacció Política corresponent al primer trimestre del 2008, utilitzant per al seu càlcul els resultats del Baròmetre d'Opinió Política que va portar a terme al gener aquest organisme de la Generalitat.

L’estudi mostra un augment del grup dels 'desvinculats insatisfets', aquells que es troben insatisfets tant estructuralment com conjunturalment. Aquests passen del 38,3% del novembre del 2007 al 42,5% ara. Per contra, baixa el nombre 'd'integrats satisfets' que passa del 25,1% del novembre del 2007 al 14,8% d’ara. El PPC és el partit amb un índex més alt de desvinculats insatisfets (70,6%), per davant de CiU (51%), ERC (47,4%), el PSC (31,5%) i ICV-EUiA (22,7%).

Gairebé dos de cada tres enquestats, un 58,9%, afirmen tenir el seu vot decidit i asseguren que aniran a votar a les eleccions generals. Els indecisos se situen en un 19,7%, mentre que els desmobilitzats són el 2,5% i els abstencionistes un 8,2%. Un 10,7% no contesten.
CiU i ICV-EUiA són els partits amb el seu electorat més participatiu (76%), per davant del PPC (74,9%), del PSC (71,1%) i ERC (66,5).

Segons l’estudi, el 58,9% dels catalans ja té decidit el seu vot i que anirà a votar. El nombre d’indecisos se situa a l’entorn del 20%,. Augmenten els ciutadans que es declaren insatisfetes amb la política, situant-se en el nivell més alt de la sèrie que el CEO registra des del juny del 2005.

El candidat de CiU per Barcelona a les eleccions generals, Josep Antoni Duran i Lleida, ha assegurat semblar-li 'molt adient' que el president de la federació, Artur Mas, hagi aclarit al Parlament que només serà president a través de les urnes. Per Duran, 'seria l’acte de defunció de CiU' intentar governar la Generalitat a través 'd’un pacte a nivell espanyol'. 'No anem a unes eleccions a buscar una solució a Catalunya que no hàgim sabut trobar abans nosaltres', segons ha dit en una entrevista a Catalunya Ràdio.

I, el 9 de març:

Definir el que estic sentint i llegint aquesta precampanya del Partit Popular, més ben dit del que diu el Mariano Rajoy només ho puc explicar amb un acudit:

Arriba Rajoy a un banc amb intenció de cobrar un xec. Com és normal, la caixera del banc li sol·licita el DNI o un document oficial amb fotografia on es pugui veure que és ell.

Rajoy li contesta: - “Ssseñorita, he olvidado en la Sede del Partido la cartera. No obstante esto, es innegable que soy yo, soy el Presidente del PP,...usted tendría que reconocerme”.

La caixera li respon: -Si vostè és “igualito”, no ho poso en dubte, però són les ordres del banc.

Miri, han passat casos similars, i ho hem aconseguit resoldre.

L’altre dia va venir Ronaldo sense documentació, li vam donar una pilota, va fer uns quants tocs, i a l’instant vam poder reconèixer que era veritablement Ronaldo.

Amb anterioritat va passar per aquí Plàcido Domingo, i en la seva mateixa situació, va aclarir la seva gola i ens va delectar amb un petit fragment d’una òpera, pel que vam fer amb ell totes les operacions bancàries que desitjava.

L'única cosa que vostè ha de fer és una mica el que vostè fa habitualment, de manera que ho puguem reconèixer sens dubte, i així poder abonar-li aquest xec.

Rajoy es queda pensatiu, i després d’uns quants minuts diu: - “Mmmmmmmm , ssseñorita, llevo pensando todo este tiempo, y la única cosa que se me ocurren son gilipollecesss”. –

La caixera li diu: Digui’m, Senyor Rajoy, els diners els vol amb bitllets grans o petits?

La precampanya de les Eleccions Generals del 9 de Març ja esta en marxa, després de les primeres enquestes facilitades per La Vanguardia i el Periòdico de Catalunya sembla que cap partit que es presenta a aquestes eleccions esta conforme amb les estimacions de vot que se’ls atorga i en volen més, o al menys millorar-les.

PPC, segons les enquestes, sembla que obtindrà un bon resultat aquí a Catalunya, sempre tenint en compte el desastre que va tenir en les eleccions anteriors en les quals va perdre un bon nombre de diputats. El cap del partit el “Mariano” és el polític que treu la pitjor nota de tots els candidats.

PSC, amb tot el que ha passat aquí a Catalunya continuarà tenint els 20 0 21 diputats que fa quatre anys, les ¾ parts dels enquestats prefereixen a ZP com President del Govern, abans que al President del PP, Mariano Rajoy.

Ciutadans, es quedaria sense cap escó, les divisions internes estan col·locant a cadascun en el seu lloc. El "boom" de fa quatre anys s’està diluint com la gasosa.

ICV-EUiA, podria mantenir els dos diputats o perdre’n un, Gaspar Llamazares obté una bona nota/resultat, però caldrà veure com evoluciona la moguda interna del seu partit i de quina manera pot incidir en els ciutadans alhora d’anar a votar.

CIU, ha començat amb una campanya molt agressiva, amb això de que “respectaran a Catalunya”. També és mala sort que no acabem de començar i va i li esclata tot el merder del cas Treball, això pot fer que es quedin amb els diputats que ja tenen ara o un amunt o un avall, per descomptat que no tindrà els vots dels homosexuals. Aquest afer ha obert una esquerda, una més, entre CDC i UDC. Mentre no ens faci anar a missa cada diumenge!.
Com teló de fons també pot ser decisiu per als ciutadans el desig del Ministeri tan desitjat i anhelat.

ERC, seria un dels partits que més vots i escons perdria, segons les enquestes, entre dos o tres diputats, de moment són un dels partits que més han matinat i han posat fil a l’agulla per intentar redreçar aquests resultats desfavorables.
Prova d’això es la visita que va fer el Secretari General d’Esquerra i Conseller de Governació, Joan Puigcercós, a Sant Boi, on va desgranar el passat, el present i el futur del país i va exposar l’estratègia dels independentistes tan a curt com a mitjà i llarg termini.

A les portes d’una recessió econòmica mundial la balança es pot decantar cap a un costat o altre, i el desànim pot fer que molta gent el dia 9 de març es quedi a casa, farta de tot el que no volem i del que encara no tenim.

Fotografia: ERC de Sant Boi.

Avui s’ha donat el tret de sortida a tot el procés que ens ha de conduir a les Eleccions al Congrés dels Diputats a Madrid del 9 de març, el Consell de Ministres espanyol ha aprovat avui la dissolució de les Corts Generals, després Zapatero ho ha comunicat al Rei.

Segons les primeres enquestes publicades els socialistes (42.5%) tenen menys de 3 punts respecte als populars (39.7%), això vol dir que la diferencia de escons és de quatre o cinc, segons les dades de l’ultima enquesta de l'Institut Noxa, feta el passat mes de desembre, efectuada sobre una mostra de 2.000 entrevistes.

Una dada significativa es la divisió sobre si Zapatero ha de seguir quatre anys més en el poder: Un 53% dels enquestats aposta per la seva continuïtat però un 46% discrepa, aquesta es la primera diferència que haurà de superar el PSOE, pel que sembla ser la gent no esta molt d’acord amb el “talante” del Sr. Zapatero i de com a complert les seves promeses electorals. Que ens ho preguntin als catalans!

IU-ICV tindria els mateixos resultats que l’any 2004 i podria millorar-los, ERC sembla que pot sofrir una reculada, fins a 3 diputats, igualment el BNG pot veure reduïda a la meitat la seva actual representació, EA fins i tot podria quedar fora. El PNV segons la mostra realitzada podria augmentar en un o dos diputats. CIU pot repetir el nombre d’escons de la passades eleccions, la por a un pacte amb el PP per part del Sr. Duran li pot restar vots i fins i tot recular 1 diputat. Coalició Canària manté els seus escons.

El mapa de pactes per formar Govern i molt més per aconseguir els 176 escons de la cambra esta molt incert i la balança es pot inclinar cap els socialistes o els populars.

Un principi d’any amb una crisi economia a la cantonada, la davallada del sector de la construcció i altres mals que ens afligeixen introdueix serioses distorsions en els pronòstics, i de ben segur que l’abstenció serà decisiva.