Definir el que estic sentint i llegint aquesta precampanya del Partit Popular, més ben dit del que diu el Mariano Rajoy només ho puc explicar amb un acudit:Arriba Rajoy a un banc amb intenció de cobrar un xec. Com és normal, la caixera del banc li sol·licita el DNI o un document oficial amb fotografia on es pugui veure que és ell.
Rajoy li contesta: - “Ssseñorita, he olvidado en la Sede del Partido la cartera. No obstante esto, es innegable que soy yo, soy el Presidente del PP,...usted tendría que reconocerme”.
La caixera li respon: -Si vostè és “igualito”, no ho poso en dubte, però són les ordres del banc.
Miri, han passat casos similars, i ho hem aconseguit resoldre.
L’altre dia va venir Ronaldo sense documentació, li vam donar una pilota, va fer uns quants tocs, i a l’instant vam poder reconèixer que era veritablement Ronaldo.
Amb anterioritat va passar per aquí Plàcido Domingo, i en la seva mateixa situació, va aclarir la seva gola i ens va delectar amb un petit fragment d’una òpera, pel que vam fer amb ell totes les operacions bancàries que desitjava.
L'única cosa que vostè ha de fer és una mica el que vostè fa habitualment, de manera que ho puguem reconèixer sens dubte, i així poder abonar-li aquest xec.
Rajoy es queda pensatiu, i després d’uns quants minuts diu: - “Mmmmmmmm , ssseñorita, llevo pensando todo este tiempo, y la única cosa que se me ocurren son gilipollecesss”. –
La caixera li diu: Digui’m, Senyor Rajoy, els diners els vol amb bitllets grans o petits?
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada