Chantal Sébire, la dona que fa uns dies va veure rebutjada per la Justícia la seva petició que se li apliqués l’eutanàsia, ha estat trobada morta en el seu domicili en les proximitats de Dijon, segons han confirmat avui fonts del Ministeri de l'Interior.Sébire, de 52 anys, patia un tumor incurable en la cavitat nasal que s’anava estenent cap al cervell i li produïa seriosos danys, com una ceguesa progressiva, així com intensos dolors.
De moment s’ignoren les circumstàncies en que s’ha produït la mort de la dona, una mestra d’escola amb tres fills que va apel·lar a la "humanitat" de la Justícia en el seu desig de morir amb dignitat.
La seva petició davant la Justícia, la primera d’aquest tipus registrada a França, no va fructificar degut al fet que el jutge va aplicar la legislació francesa sobre cures pal·liatives, de 2005 .
D’acord amb aquesta normativa, a la malalta se li havia proposat la possibilitat d’un coma induït que pogués aplacar el seu dolor fins al moment de la mort natural. El tipus de dolència de Sébire només és patida per unes 200 persones en el món i té com efecte la deformació anòmala de la seva cara, així com un sofriment permanent que la morfina no aconseguia limitar plenament.
No és el primer cas ni serà l'últim que abans de seguir malvivint un matí es troba un cos sense vida d’una persona que lliurement ha demanat posar fi al seu sofriment i la societat amb les seves incoherències l’obliga a seguir patint o a morir indignament.
El debat de l’eutanàsia ha d’endegar-se ja.
Chantal, descansa en pau.
La seva petició davant la Justícia, la primera d’aquest tipus registrada a França, no va fructificar degut al fet que el jutge va aplicar la legislació francesa sobre cures pal·liatives, de 2005 .
D’acord amb aquesta normativa, a la malalta se li havia proposat la possibilitat d’un coma induït que pogués aplacar el seu dolor fins al moment de la mort natural. El tipus de dolència de Sébire només és patida per unes 200 persones en el món i té com efecte la deformació anòmala de la seva cara, així com un sofriment permanent que la morfina no aconseguia limitar plenament.
No és el primer cas ni serà l'últim que abans de seguir malvivint un matí es troba un cos sense vida d’una persona que lliurement ha demanat posar fi al seu sofriment i la societat amb les seves incoherències l’obliga a seguir patint o a morir indignament.
El debat de l’eutanàsia ha d’endegar-se ja.
Chantal, descansa en pau.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada