Alguns/es blocaires de Sant Boi han publicat posts de la sentencia del Tribunal Suprem en el cas de l’Ateneu Santboià, he sentit decepció impotència, frustració i pensaments que no puc ni tan solament escriure per a no semblar un groller o un “verduler” amb tots els meus respectes als professionals de la fruita.
Respecte, agraïment i admiració per totes aquelles persones que han treballat perquè l’Ateneu es recuperés per al poble de Sant Boi.
De ben segur que no servirà de res però si vull deixar plasmat en aquest post tot el que ha passat fins a arribar a aquesta amarga situació, on una vegada més els especuladors es posaran les botes amb part de la història i treball de tots els santboians i santboianes.
Fa anys que alguns presidents i les juntes d’aquesta entitat no van actuar com s’hauria d’haver obrat i l'Ateneu anava morint-se a poc a poc, allò de renovar-se o morir. Certament la Junta actual ha fet el que s’havia de fer, intentar guanyar l’entitat per Sant Boi, no ha pogut ser.
Respecte, agraïment i admiració per totes aquelles persones que han treballat perquè l’Ateneu es recuperés per al poble de Sant Boi.
De ben segur que no servirà de res però si vull deixar plasmat en aquest post tot el que ha passat fins a arribar a aquesta amarga situació, on una vegada més els especuladors es posaran les botes amb part de la història i treball de tots els santboians i santboianes.
Fa anys que alguns presidents i les juntes d’aquesta entitat no van actuar com s’hauria d’haver obrat i l'Ateneu anava morint-se a poc a poc, allò de renovar-se o morir. Certament la Junta actual ha fet el que s’havia de fer, intentar guanyar l’entitat per Sant Boi, no ha pogut ser.
Els santboians i les santboianes ens despertem un bon dia amb el mal somni de l’Ateneu Santboià, no recordo exactament la data en que va esclatar aquest lamentable escàndol, deutes pertot arreu, ordres d’embargament de les escoles, i tots ens preguntàvem “com s’ha pogut arribar a aquesta situació? “.
I, els que van provocar la moguda “a viure que són dos dies”, vull dir que no els hi ha passat res, alguns polítics ja es van encarregar que així fora.
Per sort i amb l’esforç dels pares s’ha pogut salvar el col·legi.
Durant molts anys la Junta d’aquesta entitat no era favorable als que governaven el nostre benvolgut Ajuntament, doncs el que passa sempre “a aquests ni aigua” o la famosa frase de la llavors Regidora de Cultura del Consistori Municipal, van permetre que els especuladors es quedessin per quatre duros tot el patrimoni de l’entitat.
Mentrestant els pobles dels voltants ens anaven passant la mà per la cara, vull dir fent teatres, cinemes, etc.. per a la ciutadania.
En la revista municipal “Viure Sant” Boi en més d’una ocasió se’ns venia fum, que si farem un hotel, un balneari, pisos i no se quantes coses més, sí aquestes hores. malament ocupades, de molts funcionaris de l'Ajuntament s’haguessin dedicat a buscar altres alternatives potser avui no estaríem en aquesta situació.
Situació deplorable. lamentable i inexplicable de com un Ateneu que era un punt de referència del Baix Llobregat, del Barcelonès s'ha convertit en la vergonya de Sant Boi.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada