El foc ha estat sempre un símbol en la vida de l’home. Els pobladors primitius dels països mediterranis i europeus ja veneraven les forces de la natura, i amb elles principalment el sol i el foc., mitjançant cultes i celebracions. Una d’aquestes celebracions ancestrals ha estat transmesa de generació en generació durant segles i han arribat fins avui amb lleus canvis de simbolisme. Es tracta de la celebració del solstici d’estiu, heretada dels primers pobladors de les nostres comarques, la qual consistia a festejar amb fogueres la nit més curta de l’any, és a dir, l’entrada en la seva època més càlida. Després d’uns quants segles, la celebració del solstici es transforma en els Focs de Sant Joan, una de les tradicions i costums més notables de la comunitat catalana.L’any 1955, Francesc Pujades, vilatà d’Arles de Tec (Vallespir), portat pel seu entusiasme pel Canigó i inspirat pel poema de Verdaguer, té la iniciativa d’encendre els Focs de Sant Joan al cim d’aquesta muntanya i des d’allà repartir la seva flama per totes les contrades de la nostra terra. S’inicia així la renovació d’aquesta mil•lenària tradició; de nou les fogueres prenen un sentit col•lectiu com a eina de cohesió i de construcció dels Països Catalans, és per això que la nit de Sant Joan els catalans celebrem la Festa Nacional del Països Catalans.
Com cada any Òmnium Cultural de Sant Boi va organitzat la revetlla de Sant Joan a la plaça de l’Església de Sant Boi la nit del 23 de juny. Aquí us deixo un petit vídeo.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada