Aquesta història la va explicar Ricard Terré en una carta a Pérez Siquier al maig de 1960, que després va ser publicada en Afal nº 24, maig/juny de 1960. Un tal Dr. Pascual que va veure la foto penjada en Aixelá, emocionat per aquesta mirada que s’enfronta al retrat sense voler dissimular el defecte, sense voler maquillar la realitat, obrint-se pas a la infància, va voler conèixer a Terré i li va demanar "a qualsevol preu" el retrat d’una nena "també molt especial" (síndrome de Down).
El preu que li va demanar Terré pel retrat va ser l’operació de la nena guenya, encara que localitzar-la no resultés senzill. Terré va repartir, el retrat de la nena en còpies 24x30, per totes les escoles de Sant Boi de Llobregat, ciutat en la qual havia fet la foto un dia del Corpus l'any 1958.
Al final va aparèixer Isabelita Clemente, la filla d’uns emigrants en un barri de l’extraradi. Als pares se li va comunicar la feliç notícia de la curació de l’estrabisme, i Isabelita va ser operada en tres ocasions i encara hauria de sofrir la quarta operació per a quedar bé del tot.
0 comentaris
Publica un comentari a l'entrada