Per molt que digui el Ministre Solves, que l'economia espanyola esta molt ben situada i posicionada, a ningú se li pot amagar que l'any que comencem serà un dels més difícils per als ciutadans d'aquest país i de la Comunitat Europea.

La bombolla immobiliària de la construcció esta ja fent estralls en les finances de l'estat espanyol, fins ara Europa s'ha escabellat a injectar diners perquè la recessió dels imperialistes americans no copegi amb més duresa a tot el món.

Davant les eleccions del mes de març a l'estat espanyol ens enfrontem a tres mesos d'inactivitat política, em refereixo a Catalunya, els traspassos pendents de l'Estatut haurán d'esperar al nou guanyador dels comicis generals.

A poc a poc el teixit industrial de Catalunya es va deteriorant, tancament d'empreses, treballadors a l'atur, etc.…, si alguns senyors com Solves contínua dient que estem ben posicionats que ens ho expliqui millor.

La cistella de la compra cada dia costa més d'omplir, alguns aliments bàsics han pujat més que l'IPC, juntament amb els peatges de les autopistes, llum, aigua, telèfons, transports públics sobrepassen l'índex que presumiblement pujaran els salaris, amb la qual cosa el poder adquisitiu de les famílies se'n ressentira i molt.

L’euribor i els tipus d'interès d'una UE intenten reduir la inflació, fins aquí d'acord, però als milions de ciutadans de la Comunitat Europea que estan pagant hipoteques per a tenir un lloc on viure no els fa cap favor. Els esta ofegant!

El sostre de felicitat dels dirigents de l'Europa solidària arribarà quan no es pugui resistir més l'ofec econòmic, això ni més ni menys es produirà en el moment en que les empreses fabricants de vehicles de la Comunitat hagin d'acomiadar a 10.000 o 20.000 treballadors de les seves fàbriques perquè no es venen cotxes.

Malament pinta el 2008!